Pensava que aquest any, com cada any, ens quedariem a casa fent la coca i de tant
en tant encenent algun petard ;) . Pensava que, com cada any, encendriem les
llums tipus fanalet que sempre fan d’estiu i
guardem al bagul “dels moments especials” (allà guardem tot allò que només es fa servir
un o dos cops l’any en ocasions de celebració com les estovalles de Nadal, els
coberts de plata (o color plata) les espelmes amb els seus canelobres per
decorar la taula, en fi… us podeu imaginar). Pensava que la mare hauria comprat les famoses
bosses de cotilló amb el barret de cartró, les serpentines la “mini trompeta” ….
Em pensava tot això, i va ser així… però, a les dotze de la nit (una
hora en que normalment jo ja hagués anat cap al llit o hagués anat a escriure
una estona al bloc) rebo un SMS d’en BRANDDDDOOOOONNNNNNN!!! Va ser un SMR EN
TOTA REGLA!!!
Em vaig posar tant nerviosa que no vaig ser capaç de
dissimular. La mare em va veure la cara quan l’estava llegint i em vaig posar
TANT VERMELLA COM UN TOMÀQUET! Ella em va mirar i em va preguntar que qui era i
sabeu què? Li vaig dir! – És en Brandon!
Deia que si estava per casa em podia venir a recollir i anar
a fer un volt. Però era tant tard que estava convençuda que no em deixarien :(((
Li vaig explicar tot a la mare, tot el que em passava, com
em sentia i la il·lusió que em feia rebre aquest SMS! Em va posar la mà a l’esquena
i em va dir: - Ves-hi però només si em promets que, a part de no fer el tonto, será
una nit mágica per tu.
GAIREBÉ PLORO PENJADESSSSSSS!! :_(
Ara la meva mare és la meva còmplice! I tant bon punt vaig
arribar a casa ella encara estava desperta, esperant-me, i li vaig explicar tot
el que haviem fet i vaig cumplir amb la promesa: LA NIT DE SANT JOAN VA SER UNA
NIT MÀGICA!
Què creieu que va passar? Va ser meravellós…
I vosaltres Penjades, què vau fer la Nit de Sant Joan?
Una abraçada,
Nikki
