Molt bé. Sé que vaig dir que mai tornaria a escriure en aquest diari. Aleshores ho vaig dir seriosament. No sóc el tipus de noia que s'escarxofa amb un diari i un paquet de galetes de xocolata per escriure una pila de cursilades sobre el nòvio ideal, el primer petó o l'ANGOIXA que li ha provocat descobrir que té un gra AL NAS el mateix dia que ha d'anar a una MEGAFESTA. Aquesta no sóc jo...
La meva vida és un autèntic fàstic! M'he passat el dia passejant-me per l'escola nova com una zombi amb llavis brillants. Ni una trista ànima s'ha dignat a saludar-me.
AQUESTA SÓC JO!
9 comentaris:
Nikki!! Mhe acabat el llibre i magrada moltissim em sento molt identificada perque soc com tu!
hola Nikki!!! he lleigit el primer capitol del teu llibre i m'encanta
estic desitjant lleigir el segon!!!
Jo també me l'he acabat i és xulisim!!!!!! M'encanta! Espero que en sunrti el següent!!!!!!
ja ho podeu ven dir akest llibre mola ke ti kages
tu, zombi??? perque no mires més per les teves qualitats? Segur que en tens!
Es clar que en té, Sila!
Teniu tota la raó i Nikki perquè ho sàpigues jo auria intentat parlar amb tu perquè si no haguessis coneut a la Mackenzie tot t'hauria anat millor... les qualitats que tens s'et veuen a la cara!!!!!!!!!
No ets zombie.
Tne moltes cualitats. Buscales. Les trobaras. Pero mai amb la autooestima tant baixa.
Nikki si siguessis una zombi, com es que escrius diaris super guais.Em sembla que un zombi no ho sabria fer,aixo.No creus?
Publica un comentari a l'entrada