UNA SETMANA DE TOT, MENYS SANTA!!!



Fa gairebé una setmana que no escric al meu diari. M’han passat moltes coses!!! I el pitjor és que algunes de les coses no són bones…:( Diguem que ha intervingut la que ja sabeu, la senyoreta MACKENZIE, a les meves ansiades vacances de Setmana Santa. Estava taaaaan il·lusionada perquè…KFT KFT KFT!!!!! No us ho creure-ho, però el Brandon em va dir l’últim dia de classe si quedàvem per anar a prendre un gelat un dia d’aquests i com al final no anava amb els pares i la Briana de viatge, era genial!

…I aquí ve el gran PERÒ…

Havíem quedat a la tarda en una gelateria nova. I em vaig posar guapa (com no ;) !!). Vaig sortir de casa amb un somriure d’orella a orella i a mesura que caminava, el cel començava a ennuvolar-se ...una cosa! El canvi de temps va començar amb unes gotes que es van transformar en pluja, i aquesta en diluvi universal!!!!! 

Com era d’esperar, jo no portava paraigües i vaig anar corrents al meu destí. Amb tanta mala sort que vaig relliscar de cul a la vorera més próxima a la cafeteria on havia quedat amb en Brandon, empastifant-me el meu preciós vestit de fang!! Vaig intentar anar el més aviat millor al lavabo de la cafeteria sense ser vista. Però de sobte, al entrar a la cafetería vaig veure que en Brandon s’havia trobat amb la meva arxienemiga, la MACKENZIE HOLLISTER acompanyada de la seva amiga, la JESSICA i em van veure corrents al bany. 



La MACKENZIE, com estava gelosa de que ell hagués quedat amb mi i no amb ella, va cridar tot senyalant-me el cul ple de fang, amb tot un seguit de riures infinits. Ho vaig pasar tan però tan malament!!!!!! 

En Brandon, pobre, es va oferir a ajudar-me (és taaaaan educat i GDF!!!!), però estava tan avergonyida que vaig sortir corrents d’allà. Aquests dies de retorn a l’insti intento no parar-me a parlar amb ell perquè se’m cau la cara de vergonya. Me las pagará la MACKENZIE!!!

Perdoneu si he escrit massa avui, però entendreu que necessitava desfogar-me…es que més mala sort no puc tenir :( Sóc o no sóc una PENJADA???

Nikki

1 comentaris:

Unknown 14 d’abril del 2018, a les 14:25  

Nikki, tens una mala sort, ja veuràs si veig aquesta Mackenzie, la estrangularé! Sóc o no sóc una campiona del taekwondo? Mira que només tinc 9 anys i ja vaig pel cinturó verd, només amb falta el vermell i ja arribo al cinturó negre, el més fort de tots. Un peto de la teva amiga: Abril Roure Viladrau

Publica un comentari a l'entrada

Aquest diari pertany a:

Nikki J. Maxwell
PRIVAT I CONFIDENCIAL

Si el trobeu, torneu-ME'L
i obtindreu una RECOMPENSA!




Cercar en aquest blog

Tots els posts